Octubre 2004


A la presentació que va distribuir el Govern el dia que es varen aprovar els pressupostos hi ha diverses pàgines que expliquen com gastaran els nostres sous. En canvi, només hi ha una pàgina dedicada als ingressos i no té cap ni peus. Com es pot comprovar a la imatge, les diverses partides separades sumen més o menys 5.000 milions. Tot i així, la columna del total puja una mica més de 2.500, que es correspon amb allò que volen gastar. Només això ja demostra que no tenen clar d’on sortiran els diners per finançar les inversions que han pressupostat.

Des que fa un mes l’Ajuntament de Sant Antoni i els advocats de M. Cretu varen recórrer l’enèsima sentència de demolició, no s’ha parlat gaire més de la mansió il·legal de Corona. El tema està ara en mans del Tribunal Superior de Justícia, i es desconeix quan podrien resoldre el recurs. Persones coneixedores del cas temen que hi pugui haver moviments per influir la decisió dels magistrats. Les mateixes fonts apunten al fet que l’alcalde va formar part del Consell Consultiu de la Comunitat Autònoma, la qual cosa el situa en posició de tenir bones relacions amb el món jurídic. En tot cas, no hi ha cap evidència que s’estiguin produint aquests moviments, només algun rumor.
La versió oficial justifica la legalització de la mansió (i per tant el recurs de l’Ajuntament contra la darrera sentència de demolició) apel·lant a la magnitud de les indemnitzacions que s’haurien de pagar. El que no s’explica és que les autoritats i personal responsables de la il·legalitat haurien de respondre amb el seu patrimoni si fossin condemnats en via penal o si es provàs que varen actuar amb dol, culpa o negligència greu.

Segons publicava aquest dimecres el diari Ultima Hora (i només UH), l’Audiència de Palma ha donat la raó a Pilar Costa en el contenciós contra l’edició local d’El Mundo per unes acusacions gratuïtes publicades per aquest diari l’any 2002. La sentència declara provat que hi va haver una intromissió il·legítima a l’honor de l’ex-presidenta quan es publicaren notícies falses com aquesta.
La sentència és una clotellada significativa al jutge degà d’Eivissa, Juan Carlos Torres, que va ser qui va desestimar inicialment la demanda de Pilar Costa contra el diari. Segons ens expliquen, l’Audiència deixa en evidència la total manca de fonamentació de la resolució ara revocada. El degà dels jutges és considerat generalment com un jutge ben relacionat amb el PP.

Una de les periodistes que va signar les controvertides notícies és ara delegada de la Televisió Balear a Eivissa, segons denunciava avui el PSOE a les mateixes pàgines d’UH. Més informació, avui a Diari de Balears.

Tot i algunes crítiques a l’organització per la limitada difusió de l’esdeveniment, el consens entre els participants és que el primer Correllengua d’Eivissa va ser un èxit. La participació al dinar de dissabte passat va ser superior a l’esperada, si bé limitada bàsicament a sectors nacionalistes i de la cultura.
Un incident menor, però significatiu de l’ambient que es respirava a l’acte, es va donar quan alguna persona va començar a cridar consignes a favor de la independència. Davant la incomoditat d’altres presents, hi va haver qui els va demanar contenció. Això no va fer cap gràcia a un d’ells, que va cridar diverses vegades (visiblement enfadat) que a ell ningú no el feia callar.

Aquest dimecres hi ha hagut moments en què era impossible accedir a tots els blocs allotjats per blogspot.com, incloent Eivissa Confidencial.
Es desconeixen les causes del problema, que és totalment aliè a nosaltres.

L’Ajuntament de Vila va apostar per una empresa mixta a l’hora d’emprendre la reforma de l’àrea de Sa Graduada i els jutjats. Es tracta d’Iniciativas y Transformaciones Urbanas (Itusa), una empresa de la qual només el 51% està en mans del consistori de la ciutat. Aquesta privatització parcial del projecte permet obtenir un capital que l’Ajuntament tot sol no seria capaç de reunir, i possiblement garanteix una eficàcia en la gestió que altrament no s’aconseguiria. L’eficàcia s’aconsegueix, entre d’altres coses, limitant el control polític i administratiu dels seus projectes.
Segons ha pogut saber Eivissa Confidencial, el Consell d’Administració de la societat mercantil no reprodueix la composició del ple o l’equip de govern de l’Ajuntament, doncs no en formen part tots els partits del Pacte. Si la nostra informació és correcte només el PSOE i Esquerra Unida hi tenen representants, si bé es desconeix fins a quin punt la resta de partits varen acceptar aquesta situació de bon grat.

Hi ha qui diu que la principal (sinó única) virtut d’aquest model de gestió mixt serà l’aïllament dels seus gestors de la crisi permanent de l’equip de govern. Però ja es comencen a posar de relleu els problemes des d’un punt de vista de representativitat democràtica.

Com és habitual amb els partits més petits, tampoc l’Entesa Nacionalista no ha aconseguit transmetre un missatge clar i concís a la societat eivissenca. El més habitual és que les notícies d’aquestos partits surtin filtrades, de tal manera que reflecteixin les inclinacions ideològiques o els interessos del mitjà que les publica. Només Diario de Ibiza va reflectir en el titular el missatge que més interès tenia per al partit (l’èmfasi en l’aposta eivissenquista). Mentrestant, El Mundo aprofitava per seguir fotent llenya al Pacte, i Ultima Hora ho relacionava amb la suposada radicalitat dels partits minoritaris.
Una de les anècdotes del congrés va esdevenir-se quan el president de la mesa es va entrebancar citant el segon llinatge del nou Secretari General (Maurici Cuesta i Labèrnia), i li va dir en to de broma que si es digués Marí no li hauria passat. Les ments polítiques més malèvoles a un auditori ple d’adversaris polítics ho varen interpretar com que, conscientment o no, estava destacant el caràcter “no eivissenc” dels llinatges del nou líder del partit eivissenquista. Segons la lectura benèvola (i menys etnicista), és una mostra del caràcter integrador que es volia transmetre a la ciutadania.

Tot sembla indicar que hi ha un trasllat creixent del tràfic de mercaderies cap al port de Sant Antoni. Recentment havien sortit notícies sobre l’increment d’activitat en aqueix port, i ahir es confirmava el descens de tràfic al del Vila. Les implicacions d’aquesta tendència són enormes, si tenim en compte que la immensa majoria de naus industrials són a la perifèria de Vila i a la carretera de l’aeroport. Si cada vegada més contenidors arriben per Sant Antoni, el trànsit de camions per la carretera de Sant Antoni i el segon cinturó no pot fer més que augmentar.
Tot i l’impacte que tot això podria tenir en l’equilibri territorial, no consta que hi hagi cap decisió política o administrativa que persegueixi el trasllat del tràfic de mercaderies cap a Sant Antoni. En tot cas, no hi ha hagut ni hi ha a dia d’avui cap debat públic en profunditat sobre el tema. Hi ha, certament, alguna rumorologia que relaciona els interessos de les línies marítimes (que són propietat dels sospitosos habituals) amb els projectes d’autopistes. Però la cosa probablement es mereix una anàlisi més profunda perquè, hi hagi o no interessos ocults, no estam parlant d’un tema menor.

Com era d’esperar, la notícia que l’Ajuntament de Vila ha presentat al·legacions contra el PTI per afavorir la urbanització de Ses Feixes ha tornat al primer pla de l’actualitat la crisi de l’equip de govern del Pacte. Allò que és vox populi, i que per primera vegada s’intueix a la notícia de Diario de Ibiza, és que els partits del Pacte estan de lluny controlar l’equip de govern de Vila.
Si avui els secretaris generals de PSOE, IU, ENE i ERC es reunissin i arribassin a un acord sobre el Pla General, ningú no té clar que aquest s’acabàs aplicant. De la mateixa manera, si ENE i ERC decidissin bloquejar l’aprovació del Pla podria no servir per res, perquè els seus regidors són independents o simplement van per lliure. Fins i tot Esquerra Unida, que té el seu màxim dirigent a l’Ajuntament, no pot garantir que els dos regidors portarien fins al final un bloqueig semblant. De fet, Santi Pizarro ha arribat a dir en privat que podria dimitir si no se soluciona la crisi prompte, perquè ara mateix no pot tirar endavant les infrastructures socials que creu que la ciutat necessita. En el cas del PSOE, és públic i notori que cap altre regidor del partit va donar suport a Roque López a l’últim congrés, i a dia d’avui les relacions no es pot dir que s’hagin refet.

L’Estat destinà a les Balears entre un 0′71% i un 0′74% del conjunt de la inversió i despesa pública durant l’«època Aznar», tot i que l’any passat vivia a les Illes el 2′22% de la població estatal. Això s’explica avui en un article del Diari de Balears, després que ahir es donàs a conèixer l’existència d’un estudi acadèmics que analitza els pressupostos estatals del PP.
A Eivissa, un dia en què una de les principals notícies és que el Congrés ha votat altra vegada contra el descompte del 50%, res no es diu d’aquesta nova evidència sobre el maltracte sistemàtic de les nostres illes en termes d’inversions i despesa pública. Dos escàndols junts.

La cosa és molt més sorprenent en el cas d’Ultima Hora, si es té en compte que Diari de Balears ho treu en portada (els dos són del Grup Serra).

Pàgina següent »