L’Ajuntament de Vila ha aprovat aquest dijous per unanimitat el projecte de reforma de l’Avinguda 8 d’Agost. Aquesta reforma feia temps que estava pendent, perquè de la seua realització en depèn el trasllat de combustibles al dic de Botafoc. Tanmateix, la configuració final de l’avinguda va lligada també i d’una forma important a la decisió sobre la remodelació del port. Per això mateix és curiós que el projecte s’hagi aprovat sense saber si hi hauran de passar camions o no, una qüestió que té els vesins en peu de guerra.
A dia d’avui, probablement la possibilitat de consensuar la solució als problemes del port entre l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament (i entre els partits que governen Vila) estigui més lluny que fa algunes setmanes. Especialment des que l’informe elaborat pels experts de l’Institut d’Estudis Eivissencs va revaloritzar el projecte inicial d’ubicar la part important del tràfic portuari allà on ara hi ha el port esportiu Ibiza Nueva. Fins fa poc s’especulava que l’Autoritat Portuària forçaria la renovació de la concessió d’aquest port esportiu, impossibilitant de fet qualsevol alternativa que no fos la de fer les plataformes a Botafoc. Ara, però, aquesta decisió tampoc pareix imminent.
Els partits de l’equip de govern (PSOE, EU i ERC) valoren actualment l’opció de convocar algun tipus de debat ampli entre els sectors propers al “triparit” per tal de tancar la posició de l’Ajuntament, que encara dubta entre la bondat d’assumir el projecte de l’IEE o limitar-se a negociar millores al de l’Autoritat Portuària.
Ens informen que el Govern Balear ha començat a notificar la resposta a les al·legacions presentades contra el projecte d’autovia Vila-Sant Antoni. La cosa més interessant potser d’aquestos escrits és que segueixen insistint que hi ha un conveni de carreteres vigent entre el Ministeri de Foment i el Govern Balear. S’ha de dir que el Ministeri ha anunciat en més d’una ocasió que havia denunciat el conveni antic. Tot i així, no ens consta que l’acord s’hagi arribat a publicar al BOE.
En relació amb la declaració d’urgència de les expropiacions aprovada recentment, pareix que la motivació que dóna el Govern és una mica més sofisticada que en el cas de l’aeroport, potser conscients del perill que els tribunals donin la raó als advocats de la Plataforma Antiautopista. En concret, se citava el fet que les calçades de tres carrils estan prohibides i una referència al Pla Sectorial de Carreteres, conjuntament amb la lletania sobre la seguretat. També es preveu per a aquesta obra la urgència d’expropiar terrenys per una ampliació futura.
D’altra banda, la Plataforma torna a convocar per aquest dilluns un acte reivindicatiu. En aquest cas es tracta d’una paella popular que se celebrarà a Sant Rafel.
Dilluns, paella popular de la Plataforma
Sobre l’anonimat dels comentaris:
Davant dels dubtes i preguntes que ens heu plantejat, volem aclarir el següent:
En principi, tècnicament no sempre és possible la identificació de les persones que escriuen comentaris a una pà gina d’Internet, encara que a través dâuna investigació sofisticada es podria arribar a identificar lâordinador utilitzat en una majoria de casos. Tanmateix, cap persona està legalment legitimada per a fer una investigació dâaquest tipus, si no és amb una ordre judicial prèvia. Una ordre dâaquest tipus només es dictaria quan fos necessari identificar lâautor dâun delicte (per exemple, en un cas de calúmnies), ja que les lleis protegeixen el secret de les comunicacions. Fins i tot en aquest cas, el fet que el servidor d’aquesta web es trobi en un paÃs estranger seria un obstacle més per la identificació.
Per descomptat, els responsables dâaquesta pà gina tampoc no tenim forma de saber la identitats dels lectors o autors de comentaris, tant si estan registrats com si no. Per això mateix recomanam que els que vulguin escriure comentaris es registrin. Dâaquesta manera sempre hi ha la possibilitat d’esborrar el que sâha escrit. El fet dâestar registrat no va en perjudici del vostre anonimat, ja que si no voleu posar el vostre e-mail per registrar-vos podeu fer-ne servir un dâinventat o inexistent. En tot cas, Eivissa Confidencial no atendrà d’ara endavant sol·licituds d’esborrar missatges anònims, ja que no tenim forma de comprovar que qui ho sol·licita és realment l’autor.
El PTI provisional aprovat l’any passat prohibia explÃcitament les casetes d’eines a tots els tipus de sòl, excepte en terrenys declarats ARIP o rústic comú. A més, en limitava les dimensions a 20 m2. En canvi, la versió aprovada definitivament fa cosa d’un mes no regula la construcció de casetes d’eines. L’informe tècnic explica que aquesta modificació obeeix al fet que aquestes edificacions ja estan regulades a la Llei de Sòl Rústic, que estableix un règim especÃfic que “faculta su construction en toda clase de suelos y con independencia de las condiciones en cuanto a parcela minima y caracteristicas fijadas para el resto de construcciones”.
Donat que l’autorització i les caracterÃstiques dels magatzems dependran d’un informe de la Conselleria d’Agricultura, és evident que la discrecionalitat amb què es podran autoritzar serà important. No sabem si és aquesta la “flexibilitat” a la que es referien Pere Palau i els seus en explicar el contingut del PTI. El que sà que sabem és que si continuen podent-se fer cases amb permisos de “magatzem”, com s’ha fet sistemà ticament i de forma massiva durant anys, les restriccions que pugui tenir el PTI no tendran cap aplicació prà ctica.
Es bo d’imaginar que no estarem molt a saber si aquesta serà la via que s’utilitzarà per permetre que continuï l’edificació incontrolada del sòl rústic, i en particular si es referien a aquests procediments fraudulents els dirigents del PP que prometien no fa gaire als propietaris de Cala d’Hort que es podrien fer cases, malgrat que els seus terrenys estan formalment protegits.
La forma en què es va fer públic que el Consell ha autoritzat la destrucció de les restes arqueològiques trobades a les obres del segon cinturó no ha fet cap gràcia al Conseller de Patrimoni. En una nova mostra del seu tarannà, Joan Marí Tur convidava dilluns els arqueòlegs a abandonar la seua feina si no estaven d’acord amb les seues decisions, tot i que cap d’ells té res a veure amb la filtració dels informes.
Val a dir que el seguiment arqueològic de les obres, que va demanar la pròpia CIOTUPHA i estava al pressupost, va començar amb més d’un mes de retard i perquè es va denunciar la destrucció d’una cisterna púnico-romana que el propi conseller havia intentat vendre al Diari com que l’havien trobat.
El que no ha dit la premsa és que a l’acta de la ponència tècnica es parla de l’informe dels arqueòlegs però no es reprodueix i en canvi sí que es reprodueix el de Joan Ramon que beneeix la destrucció de la única necròpoli rural romana excavada que existia a les Pitiüses. La qual cosa està relacionada amb el fet que, digui el que digui el conseller, no hi ha cap precedent d’unes restes arqueòlogiques destruïdes contra el parer dels tècnics que dirigien les excavacions.
Per cert que els col·legues de professió de Joan Ramon no creuen que el fet d’haver aprovat la destrucció del patrimoni arqueològic durant anys el faci mereixedor del premi que ha rebut recentment. De fet, la distinció ha sentat molt malament entre alguns arqueòlegs, diversos dels quals havien estat marginats per la xarxa que l’arquitecte del Consell controlava. La situació sembla que només es va corregir breument durant el govern del Pacte, però ara tot torna a ser bàsicament igual.
![]()
Foto del jaciment que ja ha estat arrassat
La direcció nacional d’Esquerra Republicana va debatre apassionadament el redactat que proposaran per a l’Estatut de Catalunya que defineix Catalunya com a “nació”. A la reunió en què es va aprovar, el líders d’ERC varen haver d’escoltar les crítiques provinents de la reprentació illenca a aquesta proposta, que consideren que incompleix la Declaració Ideològica del partit. Aquest document defineix oficialment la “Nació Catalana” com el territori que inclou “la Catalunya del Nord, a l’Estat francès; el Principat de Catalunya amb la Franja de Ponent, el País Valencià, i les Illes Balears i Pitiüses a l’Estat espanyol, i Andorra que té estat propi”.
Pel que sembla, el primer esborrany del text agradava encara menys als militants illencs d’ERC. Aquests varen aconseguir millorar alguns aspectes, com les referències als Països Catalans, però no varen acabar satisfets amb el document final. L’acord es va prendre en absència del representant illenc més significat, l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan, que no va poder assistir a la reunió.
Alguns sectors nacionalistes ja han començat a criticar aquesta posició, recordant al partit independentista que ha fet fins ara bandera dels Països Catalans.
Entre els darrers acords publicats de la Comissió d’Urbanisme del Consell hi ha la denegació de la declaració d’interès general del projecte per fer un minigolf en sòl rústic protegit. El projecte contemplava que la instal·lació tendfria 18 forats, un quiosc-bar de fusta de 16 m² i un mòdul de serveis prefabricat de 7 m² (petit magatzem i banys públics), ocupant una superfície de 3.338 m² d’una finca situada a menys de 500 metres del mar.
Malgrat que el projecte incomplia diverses lleis urbanístiques, el Ple de l’Ajuntament de Santa Eulària va informar favorablement (per majoria) la tramitació de la declaració d’interès general. I ho va fer només dues setmanes després que la sol·licitud de llicència fos registrada a l’Ajuntament. El projecte era promogut per una empresa anomenada Golf des Riu en terrenys propietat del Sr. Vicente Noguera Guash.
Durant el govern del Pacte, la legislatura passada, el PP va criticar amb insistència el nomenament de càrrecs de confiança i el que anomenaven “boato”. Actualment tothom sap que ja hi ha més càrrecs de confiança que no en la legislatura progressista, inclosos diversos familiars del president Pere Palau. Eivissa Confidencial ha pogut saber ara que les partides pressupostàries d’enguany per publicitat i protocol (el “boato”) ja superen en més d’un 200% les gastades pel Pacte.
Concretament, els darrers pressupostos aprovats pel Pacte (2002) dedicaven 59 milions de pessetes (uns 354.000 euros) a publicitat i despeses de protocol. Els pressupostos del 2005, per la seua banda, destinen als mateixos conceptes uns 775.0000 euros (més de 128 milions). Les àrees que més gastaran en protocol, publicitat i/o propaganda seran les de residus, premsa i turisme.
Part de la curiosa escena que va protagonitzar Joan Marà Tur al Parlament, quan el conseller d’Educació el va desautoritzar tot i ser del mateix partit, va tenir com a protagonistes els 4.000 ciutadans que han signat contra l’enderrocament de Sa Graduada. Fa un parell de dies, fins i tot el President del Consell ha apel·lat a aquestes signatures per justificar la possible declaració de l’escola com a BIC.
Aquestes 4.000 persones, tot i ser una quantitat molt respectable, no representen ni el 10% dels ciutadans de Vila. Però pareix que són suficients per fer que el Conseller de Patrimoni fes el ridÃcul al Parlament defensant una cosa que el seu propi partit no es creu. Mentrestant, les més de 25.000 persones (fa mesos que la Plataforma no ofereix dades actualitzades) que han signat contra les autopistes no ha merescut el mateix tractament, a pesar de representar ben bé un 25% de la població. La resposta del mateix Joan Marà Tur, Botja, va ser que ells (el PP) “tallaven el bacallà ” i que per tant les carreteres es farien per molta gent que signà s en contra.
El mateix dia que al poble de Sant Jordi la policia forçava la retirada d’una taula informativa sobre els projectes de carreteres, a Vila el partit ultra Democracia Nacional es dedicava a fer propaganda clarament xenòfoba. Suposam que hi ha alguna diferència entre els dos casos, com el fet d’haver demanat permís. Tanmateix és sabut que els ajuntaments del PP han vengut denegant qualsevol autorització dels actes previstos per la Plataforma Antiautopistes.
Dissabte a Vara de Rey la presència del partit d’extrema dreta no va passar desapercebuda, i va ser un dels temes comentats pels que passejaven per allí (encara que els principals mitjans no ho hagin dit). La casualitat o la falta de sensibilitat d’algun funcionari va fer que una paradeta solidària que promocionava el comerç just hagués de viure de prop el debut del partit neofeixista, la qual cosa sembla que va crear algun moment de certa tensió. La indignació es va estendre a d’altres col·lectius, encara que no tenim coneixement que ningú es queixàs oficialment.
La presència de paradetes de grups que poc tenen a veure amb els valors propis de la Diada de Sant Jordi ja és habitual a Eivissa. A diferència d’altres llocs del país, aquí es mesclen la reivindicació lingüística (pròpia de la celebració) amb el furor més espanyolista.
