Demà, dia 1 de setembre, finalitza el termini per a fer suggeriments a l’Avanç de Normes Subsidiàries de Sant Joan. Durant tot aquest termini, l’espai que han ocupat als mitjans de comunicació els projectes per urbanitzar zones tan emblemàtiques com Benirràs o Es Amunts és ridícul en comparció amb d’altres espais naturals amenaçats. De tota l’oposició política i de la societat civil només ha transcendit la campanya de Green Heart per demanar que l’Administració compri els terrenys de Benirràs. Una campanya que, tot s’ha de dir, dóna per fet que l’Ajuntament no pot protegir l’emblemàtica cala per raons econòmiques, cosa que es podria discutir.
L’alcalde de Sant Joan, Antoni Marí, ha defensat públicament la urbanització de Benirràs al·ludint als drets dels propietaris. Ho ha fet a l’únic mitjà (la SER) que aquests dies ha dedicat l’atenció que es mereixen a les NNSS del municipi (veure també la portada d’avui d’Última Hora). S’ha tornat a esgrimir l’argument de les indemnitzacions quan el mateix PTI, deixant oberta la possibilitat que els terrenys no siguin sòl urbà sinó nucli rural, reconeix que els drets dels propietaris no estan consolidats. Així i tot, no és necessari esperar l’aprovació de les NNSS per construir, perquè el PTI permet començar en parcel·les de 2000 metres. En els darrers temps ja s’han construït diverses edificacions, com es pot veure a les fotografies aèries preses amb un parell d’anys de diferència.
![]()
La construcció de xalets a Benirràs ja ha començat
Ens conten una anècdota que exemplificaria que a Eivissa encara hi ha turistes que venen a buscar natura, paisatge i tranquil·litat amb totes les conseqüencies. Així s’explica que la setmana passada una família espanyola arribàs a un hotel de l’illa i demanàs pagar l’ecotaxa. Pel que sembla, espontàniament es varen afegir a ells un altre grup de persones que hi havia a la recepció de l’establiment. El recepcionista els va explicar que ja no podien pagar l’ecotaxa i que ara s’oferia la targeta verda, cosa que no va fer cap gràcia als turistes però que, finalment, compraren. Al final de les seues vacacions ja havien constatat la inutilitat de la targeta verda i es mostraven partidaris de pagar una ecotaxa, com havien fet recentment a Canàries.
Val a dir que la fundació que gestiona la targeta verda segueix sense donar dades sobre vendes. En tot cas, si els que la compren són persones que preferirien pagar l’ecotaxa, poc camí es deu haver avançat.
La notícia que l’Ajuntament de Vila tenia prevista la protecció integral de Ses Feixes ha derivat d’una forma curiosa en un debat sobre la seua compra per part del Ministeri de Medi Ambient. Com curiós és, per cert, que Diario de Ibiza hagi parlat (si bé de forma breu) només d’aquest segon tema. Pel que sabem, l’aparició de la notícia sobre la desclassificació de Ses Feixes a la versió definitiva del PGOU va crear nerviosisme i malestar a l’Ajuntament. La causa d’aquesta reacció del Pacte és, amb tota probabilitat, que la notícia era certa però no es volia fer pública tan aviat.
Amb tot, s’ha desencadenat una allau de reaccions i pressions que era previsible (i que segurament es volia evitar). Era previsible que el Consell rebutjaria la pretensió de declarar rústics els terrenys, encara que al final és una competència estrictament municipal. El que ja no ho era tant és que les interferències venguessin del mateix partit socialista. A ningú no escapa que les declaracions i moviments del PSOE (amb el diputat Mateos i el líder insular Roque López al capdavant) no han sortit del sector que controla l’Ajuntament de Vila. És per tant legítim qüestionar-se si han estat coordinades o consultades amb els responsables del PGOU.
Un detall més sobre la premsa d’aquest dimarts: la proposta del PSOE a Diario de Ibiza ja té, el mateix dia, resposta positiva del PP a les pàgines d’El Mundo i a les d’Última Hora.
El tema no passaria de ser una anècdota si no fos perquè reflecteix a la perfecció actituds i formes d’actuar del Conseller Joan Marí Tur i el Consell del PP. Sense anar més lluny, avui anuncia que en una setmana tendrà solució per a l’església de Sant Francesc. És la resposta al GEN, que havia demanat per enèsima vegada la seua restauració. L’Enciclopèdia, seguint amb la mateixa lògica pel que fa a la biografia del personatge, li atribueix la recuperació d’aquesta església com si l’obra ja estigués feta.
Aquesta no és però l’última de les perles que hi hem trobat. Marí Tur també s’atribueix projectes que no són seus, com la restauració del Santuari Púnic des Culleram. Es tracta d’una iniciativa inclosa als primers pressuposts que va fer el Pacte i que es va executar i inaugurar a mitjans de la legislatura progressista. També parla la biografia de Marí Tur de la rehabilitació de les campanes de la Catedral. Aquest és també un projecte impulsat i adjudicat pel Pacte, que el Bisbe havia reclamat infructuosament al PP quan governava. Per això el mateix dia de la inauguració (que sí que va presididir l’actual Conseller de Patrimoni) Agustín Cortés va puntualitzar que era cosa de la legislatura progressista, i Pere Palau ho va haver de reconèixer.
![]()
Aspecte exterior de l’església de Sant Francesc (foto: GEN)
D’un temps ençà, potser des que (per haver canviat el govern de l’Estat) no és un tema útil per a desgastar la dreta, les morts per agressions masclistes tenen menys portades de diari o de noticiari televisiu. Però la realitat és que n’hi ha tantes com abans i que la llei aprovada pel govern socialista (la primera de la legislatura) no pareix que hagi tengut cap efecte positiu. Ara, a força d’una morta per dia el tema ha tornat a les portades.
En aquest context, coneixíem fa algunes setmanes que les Illes són l’autonomia de l’Estat amb menys condemnes judicials per violència contra les dones. Avui trobam publicades unes dades que fan més preocupant aquest fet: tenim el dubtós privilegi de ser, amb diferència, el territori amb major percentatge de morts per violència domèstica. El col·lapse dels jutjats segurament té molt a veure amb la primera xifra. La segona és de molt més difícil explicació.
Llegim a Diari de Balears que la proporció de gent que sap escriure en català gairebé s’ha doblat des de 1991. Són les dades que es desprenen d’una enquesta sociolingüística que s’està enllestint. En concret, el percentatge ha passat del 26′3 al 46′9%. L’estudi també afirma que sobre el 80% de la població diu ser capaç de llegir en la llengua pòpia de les Illes, i que cada vegada són menys els que no l’entenen.
Per què tantes cartes al director són en català?
Un indicador no científic però prou significatiu del domini escrit de la llengua són les cartes al director dels diaris. Per alguna raó no del tot evident a les seccions d’opinió el català hi té una presència molt més important que a la immensa majoria d’àmbits socials. És més, si fa uns anys era habitual que les cartes en català fossin de persones conegudes per la seua militància lingüística, avui és normal que siguin de ciutadans anònims que utilitzen la seua llengua amb naturalitat.
Que el PSOE de Formentera no té gaires persones per a confeccionar candidatures electorals amb cara i ulls no és cap secret. I si a més a més es demana el perfil necessari per encapçalar-les, encara n’hi ha menys. Per això volem fer-nos ressò dels comentaris que ens arriben sobre un nou valor dels socialistes formenterers. Es tracta de Sonia Cardona, actual coordinadora de cultura de l’Ajuntament (càrrec de confiança).
Algunes persones fins i tot l’assenyalen com a possible alcaldable socialista tan aviat com al 2007. Pareix que compliria amb tots els requisits per ser-ho: persona formada i ben vista, és d’una família socialista autòctona (neboda del difunt Bartomeu Ferrer) i té un perfil polític més aviat baix. Això últim afavoriria la seua acceptació per Ferrer Mayans i el diputat Mateos, actuals pesos pesats del PSOE a Formentera.
Encara que no se n’ha parlat tant com amb el cas dels Matutes, és sabut que Joan Marí Tur i família també es beneficien de les previsions urbanístiques del PTI. Un aspecte que no creim que s’hagi comentat, però, és el fet que també afecta positivament (per causalitat o no) les seues obres il·legals vora Sa Talaia. Pel que ens expliquen, els famosos corrals convertits en cases (il·legals i il·legalitzables quan es feren, per estar per damunt dels 200 metres establerts per la LEN) haurien quedat fora de l’àrea de màxima protecció del PTI.
En efecte, un dels aspectes perversos de la norma territorial del PP és que substitueix la cota 200 per la “meitat superior de les muntanyes” a l’hora de determinar la zona que és inedificable totalment. Pareix molta protecció, però com va explicar clarament Pere Palau als seus, és menys protecció del que hi havia abans. Amb aquesta reducció les obres il·legals fetes pel conseller podria ser (en funció dels metres quadrats de la finca) que deixassin de ser il·legalitzables, la qual cosa podria a la vegada afectar la seua definició com a delicte.
D’altra banda, fidel a la seua trajectòria, Botja ha anunciat ja dues vegades que la denúncia del Pacte per aqueixes obres s’havia arxivat i que es querellaria contra els que la posaren. De moment sembla que cap dels dos anuncis s’ha materialitzat.
Per Sant Jordi circula un rumor enverinat, segons el qual el regidor de Sant Josep conegut com “Tomàs”, propietari d’Autos Isla Blanca, ha adquirit a través d’aquesta empresa un edifici de locals que estan acabant de construir dins Sant Jordi. És un edifici que hi ha just vora Can Jurat, darrera les oficines de la CAM. Fins aquí no hi ha cap cosa fora del normal. A més, l’empresa diuen que està a nom dels seus fills.
La part més delicada, que no hem pogut verificar, és que (sempre segons el rumor) l’Ajuntament està cercant una alternativa a les actuals dependències municipals que té llogades a Can Jurat. Aquestes oficines sembla que s’han quedat petites i es necessita més espai. La jugada que les males llengües atribueixen al regidor seria que Autos Isla Blanca d’aquí a un temps podria vendre aquests locals a l’Ajuntament. És a dir, que el mateix regidor aprofitaria la informació privilegiada i la seua capacitat de decisió dins l’Ajuntament per a fer una operació especulativa. Si non è vero è ben trobato.
L’exalcalde de Formentera segueix essent objecte d’atenció i comentaris. En primer lloc pels negocis de la seua família que pareix que van bé i creixen. Ens conten que els “Paya” (família de Costa) acumulen terrenys a la zona de S’Abeuradeta en previsió de la construcció allí de la futura doble via de connexió amb Eivissa. També es diu que amb aquesta excusa hi podria anar un nou port esportiu. Pareix que entre la família de l’exalcalde i l’exregidor d’urbanisme Jose Manuel Roig, que hi té un terreny amb una casa, tenen ja gairebé el 100% de la zona, a excepció dels terrenys que hi té el propietari de la Fonda Pepe. Fins i tot s’explica que la primera crisi de Govern entre el PP i Cándido Valladolid va ser per la disputa en la compra d’un terreny, que sembla, va acabar guanyant en Valladolid i un seu soci.
D’altra banda, els rumors que atorguen a Juanma Costa un nou càrrec de confiança del Consell no han deixat de circular. Si abans es parlava del consorci Emprenen, ara es parla també d’un lloc semblant a un Director Insular per a assumptes de Formentera.
