No és la primera vegada que davant la destrucció d’elements patrimonials el conseller del ram es posa de part dels autors, deixant de banda les seues funcions i la seua obligació de fer complir la llei. Ha passat amb alguna de les destrosses del segon cinturó i ara passa a Can Sala. La peculiaritat de Can Sala és que les persones responsables són totes de la seua família. L’aparellador de les obres, com ja s’ha dit, és el germà del conseller i diputat del PP Antoni Marí Tur. Els propietaris de la casa, i això creim que no s’ha publicat, són nebots del Conseller de Patrimoni.
Joan Marí Tur, Botja, ha sortit al pas de les denúncies del GEN per assegurar que ningú abans s’havia preocupat per aquesta casa, que de fet forma part de l’Inventari de Cases Pageses fet en temps del Pacte. Però això és inexacte ja que se li havia demanat que fes restaurar les importants pintures que hi ha, i que si els propietaris no volien conservar-les, que les portassin al Museu Etnogràfic de Santa Eulària o a l’Arqueològic. Aparentment el conseller ho havia acceptat. En tot cas, hi ha qui es pregunta si les explicacions més importants que hauria de donar Botja no serien pel fet que estigui intervenint en unes denúncies que afecten a la seua família directa per dues bandes. La llei demana amb caràcter general que els funcionaris i càrrecs públics s’abstenguin d’intervenir en cas de conflicte d’interès.

Foto de les pintures afectades per la reforma de Can Sala
Octubre 19, 2005 at 10:04 am
En Joanet no està fent tots es mèrits que toquen perquè pugui retirar-se amb un premi i un monument com voldria. A lo millor li fan es depredadors per permetre que es carreguin es patrimoni de tots, però allà on siga que li facin un monument pens anar a pixar m’hi damunt perqué no se’l mereix.
Octubre 19, 2005 at 11:40 am
Es dedica a reconstruir retaules cremats durant la guerra i fer comentaris feixistes (diaris d’ahir) mentre deixa que es carreguin el poc patrimoni que encara mos queda. Qui reconstruirà tot el que està desapareguent ara?
Octubre 19, 2005 at 12:28 pm
Aquest senyor l’únic que Eivissa li pot agrair és carregar-se el poc patrimoni que hi queda.
Valdria més que es retiras i es dedicas a altres feines en lloc d’anunciar cosas que no fa ni pensa fer.
Octubre 19, 2005 at 7:35 pm
Però, algú pot recordar-li a aquesta persona que entre les seues competències està la de protegir el Patrimoni? I, que no es pot estar contemplatiu quan s’en destrueix!
Octubre 19, 2005 at 7:40 pm
Que més es pot dir d’aquest personatge nefast i dels llepaculs que l’envolten? Quin paperot que farà a la història¡
Octubre 19, 2005 at 8:08 pm
En Joan Mari es otro mas que va en la direccion del viento dependiendo de donde “sople”. Y si encima le hacen un monumento y en nuestro pueblo Sant Josep ya es para partirse de risa. A lo mejor lo hacen patrimonio del pueblo.
Octubre 19, 2005 at 10:31 pm
Al poble de sant josep ja en té un de monument, poden posar el seu nom a la burrada d’edifici que va autoritzar dins de la zona de protecció patrimonial de l’església. és un espant que no té nom i ell és el responsable d’aquest “regal” al poble de sant josep. un “monument” per sempre. és per espellar-lo viu.
Octubre 20, 2005 at 12:43 am
EL OTRO DIA FUI A DAR ENTRADA A UNA INSTANCIA AL AYUNTAMIENTO DE SAN JOSE, A LAS 09.25 HORAS NO HABIAN ABIERTO LAS PUERTAS, VOLVI SOBRE LAS 14.20 HORAS PUES TRABAJO Y NO PUEDO IR A OTRA HORA Y ESTABA CERRADO YA, VOLVI OTRA VEZ EL JUEVES POR LA TARDE, SORPRESA NO ATIENDEN AL PUBLICO, OSEA AL CIUDADANO, VOLVI EL SABADO POR LA MAÑANA , OTRA SORPRESA NO ESTABA EL FUNCIONARIO ADMINISTRATIVO QUE DEBIA ATENDER MI DEMANDA.
CUANDO TRABAJAN EN EL AYUNTAMIENTO DE SAN JOSE, PREGUNTE Y AMABLEMENTE ME CONTESTARON, ES QUE SOMOS POCOS TRABAJANDO,Y CONTESTE PUES SI AL MENOS CUMPLIESEIS VUESTRA JORNADA DE TRABAJO MINIMA ALGO AVANZARIAMOS.
Octubre 20, 2005 at 9:33 am
Je,je,je. Pozí
Octubre 20, 2005 at 5:38 pm
M’apunto a lo pixar-se en es monument den Botja. De moment em conformaré a fer-ho al Bulevar Abel Matutes, que ja té nassos posar-li un carrer a un personatge viu que la història encara no ha jutjat. Gairebé tots els polítics i personatges públics, quan es retiren, difícilment ningú pot parlar malament d’ells. Es parla de la seua trajectòria, de les seues idees caparrudes, del seu amor per la terra (vegi’s Marí Calbet, i mira si era polèmic). Em costa de veure una unanimitat així reconeguent els merits de Botja i Matutes. Hauran fet algo bo, però també han fet massa mal perquè hi hagi un mínim d’unanimitat per alabar la seua figura quan se’n vagin.
Octubre 23, 2005 at 10:00 pm
Anonimus, tens raó, el Bulevar deuria anomanar-se Miquel Ramón, ell si s´ho mereix.