Eivissa Confidencial

Una setmana d’atacs als jutges i manipulacions polítiques de les seues decisions s’acaba amb dos tocs d’atenció seriosos. Per un costat, avui hem conegut la citació en qualitat d’imputats del regidor del PP Manuel Pulido i un funcionari d’Obres Públiques per la suposada falsificació de les actes d’expropiació de Can Malalt. Ambdós declararan davant el jutge Santiago Pinsach a finals de la setmana que ve. Per l’altre, el Tribunal Superior de Justícia ha ordenat la suspensió cautelaríssima de les obres de la nova carretera de Sant Antoni en una finca de Sant Rafel.
El regidor que el PP va enviar a fer els tràmits d’expropiació tendrà el dubtós honor de pujar les escales dels jutjats la mateixa setmana que el seu alcalde, José Serra. Els fets pels quals haurà de declarar Pulido es poden trobar documentats a les notícies que publicà Eivissa Confidencial quan s’intentaven aixecar les actes d’expropiació. El dia 29 de juny passat informàvem de l’alt índex de fracàs i el dia 30 del malestar del regidor per la situació.

No és la primera vegada que la Plataforma Antiautopistes convoca una mobilització sense l’entusiasme de tothom. Va passar amb la segona manifestació, que es va organitzar amb dubtes i sense grans expectatives. A l’hora de la veritat aquesta manifestació va ser un èxit i actualment pocs dubten que qualsevol convocatòria que es faci contra les autopistes està destinada a tenir una bona resposta social.
A pesar de tot, l’escepticisme també està marcant l’organització de la jornada de mobilització prevista per a finals d’abril, que encara no s’ha acabat de perfilar. En principi s’ha demanat als sindicats que la convoquin com una vaga o aturada parcial, però hi ha persones i grups que no ho veuen clar. Com sempre, hi ha por d’una resposta ciutadana menor de l’esperada.

La protesta contra les autopistes, també al cim d’Es Vedrà

L’Ajuntament de Palma va aprovar ahir, per unanimitat, una moció del PSM que defensa la continuïtat i ampliació de les emissions del Centre Territorial de TVE a les Illes Balears. La moció la va defensar Joan Barceló, l’home del temps de l’Informatiu Balear. Barceló recordà els anys de feina que en favor de la llengua, la cultura i la cohesió territorial ha fet TVE a les Illes durant més d’un quart de segle. Com és sabut, la SEPI i la Direcció General de RTVE volen aplicar un Pla de Sanejament que inclou la supressió de més d’un 40 per cent de la plantilla i la reducció de les emissions territorials en un 70 per cent.
A pesar de la precària situació en què es troben el pluralisme i l’objectivitat informativa a algunes televisions que cobreixen l’actualitat local, no pareix que hi hagia a Eivissa gran preocupació per la situació de la delegació de TVE. En tot cas, no tenim coneixement de cap iniciativa per intentar garantir-ne el futur.

Ens conten una anècdota que si és certa reflecteix un significatiu estat d’ànims dels líders del PP. Hauria succeït en un conegut restaurant durant un dinar de la plana major del PP pitiús. A l’hora dels brindis sembla que es varen alçar les copes (de bon xampany) i es varen poder sentir expressions del tipus “qui mos vulgui mal que rebenti, però que rebenti a poc a poc, que pateixi“. Això passava un dia que hi havia hagut accions de protesta antiautopista i les consabudes càrregues policials.

No és probable que ningú se’n sorprengui, però l’actitud del PP amb el port d’Es Viver s’explica amb una lògica ben curiosa. L’entusiasme del Consell pel projecte pareix que és proporcional a les probabilitats que se l’adjudiqui la família Matutes. Això explicaria les recents declaracions del portaveu de la màxima institució pitiüsa en què matisava que no s’havia aprovat el projecte sinó la seua ubicació.
Abel Matutes ja promovia un port esportiu a Es Viver fa 30 anys. Ara devia pensar que el PTI li obria les portes definitivament a la seua construcció. Pel que sembla, no s’esperaven tanta competència (s’han presentat tres projectes i se n’espera un més). Vol dir això que el Consell només s’havia pronunciat a favor del projecte que ja coneixia i que ara ha d’estudiar els altres?

Plànol del macroport esportiu promogut pels Matutes

Tots els mitjans de comunicació es fan ampli ressò de la detenció de l’alcaldessa de Marbella i diversos polítics i funcionaris de l’Ajuntament. Ahir a Eivissa per un dia no es parlava tant de carreteres. Molts comentaven semblances i diferències amb els ajuntaments de la nostra illa. També es comentava que Marbella és un cas aïllat almenys en una cosa: no hi mana cap partit tradicional sinó que feia temps que estava en mans d’un grup de personatges estranys (Gil i successors).
És un cas molt menor, però difícil serà que la gent no pensi en Marbella quan l’alcalde de Sant Josep pugi la setmana que ve les escales del jutjat per declarar com a imputat en el cas de la planta asfàltica. Tant aquest alcalde com la de Marbella són innocents mentre no es demostri el contrari, però en política de vegades això no es respecta.

Aquest matí es reuneixen a Madrid els representants dels consells insulars amb el Ministeri de Foment. Una de les qüestions que s’ha posat damunt la taula una mica per sorpresa són les carreteres de Formentera. Segons informava ahir la premsa, ni l’alcalde ni l’Ajuntament en sabien res. Avui sabem que cal atribuir-ho a l’ex-alcalde Juanma Costa. Donada la forma d’actuar del PP, que a Eivissa fa carreteres innecessàries i desproporcionades, la notícia ha generat preocupació en amplis sectors de la societat formenterera.

Els jutges estan posant en qüestió les detencions policials al conflicte de les autopistes. Fins ara, no s’ha presentat acusació delictiva contra cap dels detinguts. En canvi, es va acceptar un habeas corpus, s’han arxivat les causes contra alguns dels primers detinguts i s’han tramitat com a simples faltes moltes de les denúncies fetes fins ara. Això és significatiu perquè la llei no permet fer detencions per faltes, només per delictes.
A banda, hi ha la imputació del delicte d’impediment dels drets cívics que fa contra la policia en els fets de Can Malalt i l’ordre a la Delegació del Govern d’abstenir-se de prestar auxili en aquella finca. Finalment, també existeien nombroses denúncies contra la Guardia Civil per lesions, algunes d’elles de senyores majors. Tot junt fa un balanç més que qüestionable de les càrregues policials contra les concentracions dels antiautopistes.

Els antidisturbis vigilen un grup d’activistes pacífics

El GEN i Amics de la Terra deuen lamentar a hores d’ara que Matutes no oferís també 300.000 euros a qui demostràs la seua relació amb la comunitat de regants de Platja den Bossa. La primera reacció de Matutes a les denúncies ecologistes va ser negar qualsevol relació amb el projecte subvencionat pel Ministeri. Després, front a l’evidència que són els principals beneficiats, diuen que abandonen la comunitat. És la seua manera d’acceptar que el GEN i Amics de la Terra tenien raó. El govern d’Aznar va declarar d’interès general l’obra per la porta de darrera (llei d’acompanyament de pressupostos) poc abans de perdre les eleccions.

Una autoanomenada “Plataforma d’Afectats per la Delimitació de Costes de Formentera” ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures a través d’una pàgina web. L’objectiu és “demanar al Govern [central] i altres organismes oficials que es realitzi una nova delimitació de les costes de Formentera més justa i més d’acord amb la realitat de l’illa i en tot cas, per a demanar que es respecti la propietat privada de totes les edificacions legalment construïdes a la nostra illa abans de 1988”. Aquesta iniciativa sembla voler revitalitzar un moviment que ja porta uns 15 anys lluitant per evitar que quasi una tercera part de l’illa es converteixi en domini públic.