Juny 2006


A pesar de les males relacions que darrerament mantenen la majoria de dirigents de la Plataforma i el PSOE, aquest partit no ha renunciat a incorporar a les seues llistes electorals alguna persona destacada del moviment antiautopista. Pel que sembla, els socialistes s’han dirigit ja a algunes persones per sondejar-les. Dins la Plataforma la notícia s’ha rebut amb inquietud. Diuen que el PSOE, com tots els partits, és lliure de mirar pels seus interessos i intentar pescar en una bossa de vots que existeix. Però la idea que persones de la Plataforma puguin festejar amb els socialistes els ha desconcertat.
Una majoria de dirigents de la Plataforma estan convençuts que el PSOE hagués pogut aturar les autopistes si hagués fet tot el que estava a les seues mans i que si es dóna el cas les inaugurarà. De fet, recorden que hagués pogut impugnar la licitació de les obres donat que es va fer sobre la base d’un conveni denunciat; que hagués pogut dir, com se li va demanar, que des de Madrid no es donaria un euro per a carreteres si no s’aturaven primer aquestes barbaritats; i que és una administració governada pel PSOE la que envia la Guardia Civil per ocupar finques.

Durant molt de temps es va dir que hi havia dos models de funcionament del Pacte Progressista i que, una vegada celebrades les eleccions, un havia passat la prova i l’altre no. Aquesta teoria es basava en el fet que, dins la mateixa ciutat d’Eivissa, la llista de l’Ajuntament hagués rebut més vots que la del Consell, possibilitant així repetir govern progressista al consistori municipal. Les característiques d’aquest model bo eren el major pes dels socialistes i l’actuació unitària de l’equip de govern al marge dels partits. El dolent, segon la mateixa argumentació, era el que tenia més pes dels independents i més intervenció directa dels partits.
Que la gestió del Consell no va funcionar és una qüestió sobre la qual els ciutadans donaren al seu moment el veredicte. Ara, però, hi ha qui diu que el model de l’Ajuntament està molt lluny de tenir les virtuts que se li atribueixen. Si durant la primera legislatura progressita de Vila l’equip de govern estava molt cohesionat, a la segona, la crisi del PSOE va començar a complicar les coses. Posteriorment, les relacions personals entre els membres de l’equip de govern (inicialment molt bones) s’han anat deteriorant fins a límits insospitats. A dia d’avui, doncs, sembla que Vila tampoc és un model a imitar pels progressistes.

Pels pobles eivissencs hi ha molts temes de conversa que no surten els diaris. Un d’ells últimament és el moviment de capellans. Sembla ser que el nou bisbe ja ha confirmat diversos canvis que han agafat per sorpresa fidels i gent que no ho és. Aquests canvis es donen a parròquies amb capellans ben consolidats i ben vistos. El cas més destacat és potser el de Sant Agustí, on un capellà jove que connecta amb molta gent (no tots de missa) el substitueixen per un colombià. Es tracta del capellà conegut per haver donat suport a causes ecologistes. S’ha dit que ara podria acabar treballant o fent missions a l’estranger.
També hi ha canvis a Sant Jordi, al bisbat (on canvia el vicari general, considerat més aviat progressista), Sant Rafel, Corona i Jesús. A aquesta última parròquia li tocarà un altre colombià. Tots aquests canvis no semblen casuals per alguns coneixedors del món eclesiàstic. Tampoc la designació de capellans sudamericans per a parròquies rurals on les misses es feien habitualment en català.


Acte d’ordenació del nou bisbe Vicente Juan

Darrerament comencen a donar-se tot tipus de moviments en clau preelectoral. Un dels temes que es comenta cada vegada amb més intensitat és que el PSOE estatal defensa que Xico Tarrés encapçali la candidatura al Consell. La raó és simplement demoscòpica: és el polític del partit millor valorat per la ciutadania. Paral·lelament, a Eivissa circulen rumors que indiquen que l’alcalde i Roque López, antics rivals, estan refent els ponts de diàleg.
De fet, es comenta que diversos dirigents que s’havien posicionat contra la nova direcció insular del PSOE s’estan començant a moure, preveient que ve el temps de fer les candidatures i que serà el sector de Roque qui les acabarà decidint. Per això, sembla que alguns ja no estan tan barallats i busquen poder ficar el cap en algun lloc. Com a conseqüència, diuen, el sector contrari a Roque està tenint importants baixes. Una d’aquestes baixes, segons les mateixes fonts, seria el mateix Tarrés.

La fotografia és de l’aqüeducte que la ponència tècnica de la CIOTUPHA va dir que s’havia de conservar in situ i posteriorment, quan en va tenir coneixement, el conseller Joan Marí Tur va obligar els tècnics a rectificar i permetre el seu trasllat/destrucció. Sembla que l’escena va ser una mica pintoresca. El dubte que queda ara en l’ambient és per què la proposta dels tècnics en l’anterior ocasió va ser traslladar l’aqüeducte i ara, en el nou tram aparegut al solar del costat, proposen la conservació in situ.
La decisió final també és una mica sorprenent. Entre els 2 solars dels Matutes i el segon cinturó s’han carregat més de 120 metres d’aqüeducte romà i ara la CIOTUPHA acorda que 1 metre d’aqüeducte que queda sencer al segon cinturó s’ha de conservar al lloc on està. Això sembla un reconeixement de la seua importància patrimonial, encara que mai no s’hagi obert un expedient d’infracció per la destrucció de la resta. O que, com molts sospiten, una cosa només és important si no molesta cap obra o construcció?


El que queda de l’aqüeducte de Can Misses

En un recent creuament de cartes a la premsa, un dels temes que es discutia era si qui les signava era realment la persona que havia redactat les cartes. Era un senyor del PP que acusava l’autora d’unes crítiques a la figura d’Abel Matutes d’haver posat el nom a un text escrit per un tercer. Desconeixem si aquesta és una pràctica habitual en cap grup que no sigui el PP o els seus afins.
El que sí és relativament conegut és que des del fax del Consell s’han arribat a enviar cartes utilitzant els noms de militants del PP. També es comenta que en ocasions treballadors del Grup Matutes han signat cartes que no havien escrit per “invitació” d’algun superior. Ahir, davant l’anunci d’una querella contra l’autor d’una carta que disparava a tort i a dret contra tots els famosos que donaren suport al festival, hi havia qui es preguntava si la calumniosa no seria una altra d’aquestes cartes signades per encàrrec d’algú important.

Ens expliquen que molts turistes, especialment els que fa més temps que vénen a Eivissa, transmeten al personal dels hotels allà on s’allotgen el seu descontent amb el que s’està fent amb les carreteres. Molts d’ells demostren un alt coneixement de la polèmica, que han conegut a través dels mitjans de comunicació dels seus països. Cap d’aquests turistes sembla entendre que siguin necessaris els projectes i menys el fet que s’estiguin construint en ple estiu.


Les obres, vistes des de Can Malalt

S’acaba de saber que el 18 d’octubre se celebrarà el judici contra el regidor d’Urbanisme de Santa Eulària pel cas de Cala Nova. L’acusació és per delicte urbanístic i té a veure amb la concessió d’una llicència il·legal en una zona protegida a un parent del regidor. Aquest serà el primer cas de judici a un polític del PP per un escàndol urbanístic, però difícilment serà l’únic del proper any polític. En els propers mesos, hi ha diversos casos que poden arribar a judici, entre ells el de Ses Torres, el de Puig den Serra o el cas Cretu. Precisament avui s’ha sabut que l’exalcalde de Sant Antoni ha estat imputat per aquest últim cas. Ja se sap que la justícia no és especialment ràpida, però sembla que no es pot descartar que hi hagi alguna sentència abans de les eleccions del 2007.

La persecució de joves per algunes zones pròximes a la mansió en construcció de la filla de Pere Palau continua més de dos mesos després de les pintades. Sembla que ara dissimulen una mica les actuacions (moltes les fan policies de paisà) però segueixen essent intenses. Són molts els adolescents interrogats amb qualsevol excusa que han hagut de respondre a preguntes sobre fotos de l’acte vandàlic.

El PSOE pitiús duu dècades intentant que el seu màxim líder visiti Eivissa. Felipe Gonzàlez no va venir mai com a president del govern central, com tampoc ho va fer cap dels líders posteriors. Ara sembla que Zapatero ha confirmat que serà a les Pitiüses el dia 15 de juliol, per a presentar la candidatura de Francesc Antich a la presidència del Govern Balear. De confirmar-se, doncs, no seria un viatge oficial sinó de partit.
La notícia en poques hores està generant una forta efervescència política i tot tipus de lectures. D’entrada és un èxit de l’actual direcció de la FSP, que arriba en un moment clau del calendari preelectoral. A més, es dóna per fet que serà l’acte socialista més important fet mai a les Pitiüses, amb la qual cosa es posarà a prova la capacitat de convocatòria i mobilització dels socialistes. Sens dubte una prova de foc de cara a avaluar l’efecte ZP i les forces del PSOE per a anar sol a les eleccions.

Pàgina següent »