Eivissa Confidencial

Segueix a exposició pública l’Avanç de les Normes Subsidiàries de Sant Josep, que va aprovar el consistori a finals de juliol. Una de les notes destacades del nou document urbanístic és que apareixen multitud de zones urbanes noves “per serveis o consolidació”. Això vol dir que es declaren urbans els terrenys sense que prèviament hi hagi hagut un procés regular d’urbanització (aprovació de pla parcial, etc.).
Una de les zones on hi ha una bona franja d’aquestos nous urbans és a Platja den Bossa, entre Space i el carrer que surt a Ca na Palleva. Segons sembla un dels principals beneficiats per aquesta reclassificació urbanística és el propietari del Bora-Bora, un dels locals més problemàtics de la zona. Una instal·lació que fins i tot José Manuel Bar, el delegat del govern, s’atreveix a assenyalar com a causa de la degradació de l’ordre públic que es viu en aquella franja de la platja. Passat l’estiu, també sembla que l’Ajuntament els ha obert un expedient per funcionar irregularment.

Les nou pàgines de conversa amb Matutes recuperades per la revista de Pachá donen per molt (podeu llegir-la sencera aquí). Alguns dels temes que plantejava l’entrevistador fa 22 anys són de plena actualitat, especialment després de la caòtica temporada que hem patit. Per exemple, la massificació de l’illa i el funcionament dels serveis bàsics. Matutes nega que hi hagi cap problema global dient que Malta és més petit i acull a més gent. Reconeixia problemes puntuals i errors com l’abocament directe d’aigües fecals a la mar o un urbanisme sense planificació, però garantia que les solucions s’estaven aplicant.
Matutes també admetia que l’estructura dels seus hotels estava feta pel turisme de masses i no per a un turisme de major qualitat, la qual cosa justificava dient que no es pot confiar que tots els turistes siguin milionaris. Defensava la seua posició contra la protecció de Ses Salines dient que si es declarava Reserva Natural hi anirien més aus migratòries i això posaria en risc el tràfic de l’aeroport. També negava que el problema de la droga a Eivissa fos tan important com aleshores ja es deia, o que ell tengués res a veure amb la imatge de permissivitat de l’illa que suposadament va difondre el Foment de Turisme mentre ell el dirigia.
A l’entrevista també es parla de denúncies sobre manipulació de les eleccions, recordant la notícia del New York Times que assegurava que tots els taxis d’Eivissa havien estat contractats per a dur gent a votar quan Matutes es presentava per senador. Finalment, el periodista li pregunta si amb la quantitat de gent que té treballant per les seues empreses (aleshores unes 40) podia pedre mai unes eleccions. La seua resposta va ser que si aquests treballadors estiguessin descontents amb ell segur que sí.

La família Matutes al complet (1984), en una foto de l’entrevista

Acabat el mes d’agost comencen a fer-se balanços de tot tipus. Ahir va tocar a l’Ajuntament de Sant Antoni, amb un equip de govern que sembla tenir més voluntat que els anteriors de posar ordre però que no és capaç de fer-ho. El debat municipal forçat pel Pacte va ser calent i es varen posar molts més problemes damunt la taula però poques solucions. Potser sigui pertinent preguntar-se quina pot ser la solució als problemes que pateix la vila de Portmany. S’arregla amb major policia i mitjans per fer complir les ordenances municipals? Què més es pot fer?

Entre les propostes del PSOE per a canviar el model turístic hi ha l’espinós tema dels camps de golf i els ports esportius. No diuen explícitament el que volen fer sinó que parlen de la “confecció de plans directors que determinin la viabilitat” de fer noves instal·lacions d’aquest tipus. Això és una ambigüitat calculada, però també és un allunyament substancial de la posició que va mantenir el govern del Pacte.
Fins al 2003 va estar en vigor una moratòria legal que impedia construir nous camps de golf o nous ports esportius a Eivissa. Quan el PSOE diu que vol fer plans per veure si són viables com a mínim està dient que està en contra de recuperar la moratòria de la legislatura progressista. Però per les posicions dels seus líders i per les seues actuacions més recents en realitat van més enllà. Actualment quasi ningú dubta que si el futur govern depengués només del PSOE a Eivissa es farien nous camps de golf i nous ports esportius.

Quan fa una mica més d’un any Vicente Juan segura va ser ordenat nou bisbe d’Eivissa aviat va donar a conèixer el seu tarannà conservador mitjançat cartes als diaris. En aquestes cartes comentava temes d’actualitat i sovint causava la reacció dels lectors dels diaris, que escrivien cartes per replicar les seues posicions fins i tot des de posicions cristianes. Sens dubte una de les més polèmiques més recordades va ser la que va crear sobre el cartell d’una discoteca. Però no va ser l’única ni la més profunda.
Amb el debat sobre la “degradació” d’Eivissa que s’ha desfermat recentment un lector ens feia notar que era estrany que el bisbe no digués res. De fet, fa temps que no ha escrit cap carta i el seu silenci ja dura més que l’etapa en que escrivia quasi setmanalment. Molt probablement haurà arribat a la conclusió que aquelles cartes no contribuien a la seua labor pastoral (cosa bastant evident), encara que també pot ser que en tengués prou fent-se popular just després d’arribar i ja no veu la necessitat de seguir als mitjans.

Imatge de l’acte d’ordenació del nou bisbe d’Eivissa

El mes d’agost no ha estat un mes sense activitat política, encara que no ha transcendit gaire cosa públicament. Tots els partits han continuat prenent posicions de cara a la cursa electoral que comença amb l’inici del curs polític. Un dels fets noticiables és l’acostament de posicions entre la plataforma Eivissa pel Canvi i els partits del Bloc (EU, ERC i ENE), que sembla que ja tenen un principi d’acord per a concórrer a les eleccions de forma conjunta.
Representants d’aquests partits d’esquerres i nacionalistes s’han reunit amb els independents en més ocasions des que a finals de juliol varen fer públics els primers contactes. En aquestes trobades s’ha constatat un alt nivell de coincidència programàtica i estratègica, de tal forma que s’hauria passat a la negociació d’aspectes concrets, inclosos els possibles candidats.

Llegíem durant el cap de setmana que el Consell defensa la ubicació de la nova depuradora de Jesús, Vila i Puig den Valls a una finca del Grup Matutes que estaven disposats a cedir gratuïtament. Sembla que la proposta no va prosperar perquè el terreny no compleix les característiques exigibles i està ubicat dins una àrea d’alta protecció natural. Sembla estrany que l’Ajuntament de Sant Antoni pogués estar disposat a acceptar la depuradora allí i no una mica més prop de Sa Coma, en un altra finca més ben ubicada. En tot cas, la pregunta principal és què volia Matutes a canvi de cedir els terrenys de la depuradora. S’especula que podria haver intentat que se suprimís la protecció de més extensió de la necessària per a la instal·lació per tal de beneficiar-se’n (es diu que amb la pedrera de S’Espartar), però a la pràctica desprotegir un paratge com aquell és tan difícil que costa de creure. Matutes va oferir durant el govern del Pacte cedir Sa Conillera per a fer-hi una edificació que la llei no permet.

Zona on Matutes i el Consell volen posar la depuradora

Cada dos per tres, especialment quan els efectes del model turístic actual es pateixen amb més intensitat, apareixen propostes per canviar el model turístic. Aquestes idees semblen del tipus que tothom veu amb simpatia (com la desestacionalització) però que pràcticament ningú no ha fet mai res decisiu per a posar-les en pràctica. Pensau que tothom que parla de canvair el model turístic està disposat a fer les passes necessàries per a aconseguir-ho? Les receptes que es donen (per exemple les del PSOE), són les encertades? És possible en el fons canviar el model d’Eivissa?

A finals de juny va morir atropellat un jove escocès a la carretera de Sant Antoni. Ara sembla que la seua família s’ha posat en contacte amb el diputat britànic que va impulsar la campanya demanant millores a la via i que va aconseguir que el primer ministre Tony Blair la fes seua. Aquest polític s’hauria compromès a reactivar la seua campanya tot i ser conscient de l’existència del projecte d’autopista Vila-Sant Antoni.
Aquesta campanya mai havia demanat l’ampliació o el desdoblament de la carretera, sinó que sempre es va centrar en els atropellaments. Malgrat tot, les gestions del govern britànic s’han utilitzat per a defensar la necessitat del projecte que s’està executant. Ara, com a resultat d’aquest projecte, la carretera és més ampla (és a dir, més perillosa per als que la travessen) però no s’ha pres cap mesura efectiva per a evitar que els joves caminin per la carretera de nits posant en risc la seua vida i la seguretat del trànsit.

Dies passats el conseller de Medi Ambient amenaçava l’Ajuntament de Vila amb denúncies per permetre que a la ciutat funcionin encara una quantitat indeterminada de fosses sèptiques (entre 200 i 300 segons Última Hora). Des de fa anys hi ha efectivament una normativa que obliga els edificis de Vila a conectar-se a la xarxa de clavegueram i eliminar les fosses sèptiques. Segons ens conten, aquest dissabte al mateix edifici del Consell Insular hi havia un camió que pareixia que buidava una fossa sèptica. Evidentment, si és cert que hi ha edificis oficials que no estan connectats a la xarxa de sanejament no són els únics, però no deixa de ser curiós en el context d’aquelles amenaces de Jaume Font.