Eivissa Confidencial

El fill de l’expresident balear Gabriel Cañellas (acreditat culpable de corrupció, absolt perquè el delicte havia prescrit) haurà de declarar davant el jutge que investiga el cas Andratx. A principis de març està previst que s’iniciï una nova ronda de declaracions que començarà per la de l’exalcalde, Eugenio Hidalgo, encara tancat a la presó. Segons sembla, el fill de Cañellas li hauria fet el projecte per a construir un magatzem agrícola de forma irregular. Aquesta serà només una de les nombroses persones que hauran de desfilar pel jutjat per aquest cas de corrupció.
Per altra banda, ahir es coneixia que l’altre polític important implicat a l’escàndol, el Director General Jaume Massot, hauria intervingut a la tramitació de les denúncies urbanístiques recollides per agents de la Conselleria de Medi Ambient. Segons sembla, el sistema aplicat pel PP per a evitar que anassin directament a la Fiscalia preveia que es fessin arribar al “director general competent per raó de la matèria” (que en el cas de l’ordenació territorial era Massot).

El cartell oficial del Campionat d’Espanya de Marxa en Ruta, que se celebra a Santa Eulària aquest cap de setmana, és la causa de l’última polémica. En un nou episodi de sectarisme, el PP intenta ara minimitzar la presència de Mario Avellaneda, protagonista exclusiu del cartell. Des que se sap que Avellaneda serà el número 7 de la llista de PSOE-ExC al Consell sembla que el PP ja no pensa que sigui un bon reclam publicitari.
Pel que conten, en els últims dies han aparegut cartells en què ja només hi ha les cames de l’atleta, a pesar que el cartell oficial (veure imatge) es basava en la foto a cos sencer del corredor. El cartell segueix visible a les pàgines de la Federació d’Atletisme i de l’Ajuntament, encara que en aquest últim cas predomina la foto de l’alcalde de Santa Eulària.

Cartell oficial del campionat organitzat a Santa Eulària

Com es pot observar a la fotografia, la segona macroxemeneia de la central de Gesa ja està instal·lada. Una gran grua ajudava a col·locar-la a la seua ubicació definitiva, aferrada a l’edifici principal de la central elèctrica de Vila. Aquesta segona xemenia no ha generat ni de lluny la polèmica i els comentaris de l’altra, probablement per la major discreció i celeritat amb què s’ha construït.
La instal·lació es fa a pesar de l’impacte que s’ha pogut comprovar durant anys que tenia l’anterior. En qualsevol moment del dia és possible observar el fum en suspensió que hi ha a la rodalia del port de Vila. De fet, depenent de la climatologia pot arribar a afectar de manera important la visual del port i Dalt Vila. Desconeixem quin tipus de control es fa sobre les emissions de la central. El que no es pot negar és que aquestes són importants i ara es duplicaran.

La macroxemenia i la grua que ajuda a col·locar-la

Se’n parla d’un temps endarrera i ja pareix definitiu. El túnel de Sant Rafel (el mateix que l’expresident Antoni Marí Calbet diu no entendre) es deixarà a mig construir. Pel que sembla s’obrirà al trànsit tot el tram que hi ha ara fet i no es continuarà de moment en direcció a Vila, tot i que falta aproximadament una tercera part del túnel per fer. Després del tram de les naus industrials arribant a l’aeroport i el vial d’Amnesia, aquest és el tercer canvi important que es fa a l’execució dels macroprojectes.
Essent una evidència que les obres no estaran totalment acabades per les eleccions, sembla que el PP ha optat per no començar aquestes parts, per permetre donar una imatge que tot està acabat o molt avançat. És una mostra més que els projectes són molt “flexibles” i que es poden modificar substancialment sense cap formalitat. N’hi ha prou amb dir que és una cosa provisional. En tot cas, aquesta provisionalitat permetria en cas d’una d’una victòria progressista la modificació d’aquests aspectes per a reduir l’impacte de les obres.

La construcció del túnel de Sant Rafel

Llegim avui que un major s’enfronta a un judici per construir un galliner a uns terrenys protegits. El fet potser és bastant remarcable, per dues coses. La història que explica l’home sobre l’Ajuntament de Sant Josep resulta familiar. “Anau fent que al permí només li falta una firma” o “vós faceu que si ningú no diu res…”, coses d’aquest estil. Ara cap polític o funcionari haurà de respondre pel suposat delicte contra l’ordenació del territori.
En tot cas, el més sorprenent d’aquestes notícies és la facilitat amb què es jutja el petit propietari, per coses que malgrat ser denunciables són menors si es compara amb les il·legalitats majúscules que es cometen. De fet, els jutjats d’Eivissa tenen el trist honor d’haver condemnat per delictes urbanístics a petits propietaris que havien actuat “com tota la vida”, però encara cap polític o tècnic per haver autoritzat o tolerat atemptats urbanístics de la màxima gravetat.

El número de cases destruïdes per la construcció de les autopistes ha estat durant molt de temps un dels cavalls de batalla. Especialment des que Matutes va dir aquella mentida, que només se’n tombaven quatre i dues eren seues. A l’autopista de Sant Antoni la reducció que es va fer del projecte després de les grans manifestacions va reduir substancialment el número de cases afectades. El que es fa ara es deixar-ne unes quantes just aferrades a la carretera. A una d’aquestes, però, li ha canviat la sort. Segons sembla, més o menys a l’alçada del Privilege s’ha tombat una casa que segons el segon projecte havia de sobreviure a la construcció del túnel. No sabem si l’enderrocament d’aquesta edificació és degut a danys estructurals causats per les obres (cosa que no seria sorprenent si tenim en compte que era una casa antiga) o és que simplement quedava massa prop del precipici creat per l’ampliació de la carretera. En tot cas, suposa una casa més que s’ha de comptar entre els béns destruïts pels macroprojectes impulsats des del Consell i el Govern.

PSOE i Eivissa pel Canvi ultimen les negociacions sobre les candidatures municipals. A Vila queda per decidir l’ordre en què els candidats d’Eivissa pel Canvi se situaran a la llista, ja que la política d’intercalar homes i dones no permet incorporar-los en el mateix ordre que varen sortir votats a les primàries. Fonts d’ExC admeten que el regidor Santiago Pizarro va treure prou vots per a figurar a la llista, però veuen difícil que pugui ser el número 2 com voldria Lurdes Costa.
A Santa Eulària la candidatura també està pendent de la negociació amb ExC. Segons sembla aquesta formació ha fet arribar al PSOE el seu desacord amb la proposta feta per l’agrupació socialista del municipi i encara és possible que es produeixin canvis. L’acord entre ambdues forces progressistes preveia consensuar aquesta candidatura i això encara no s’ha fet. De fet, en aquests moments no es descarta que el cap de llista pugui acabar sent una persona proposada per ExC.

Les enquestes no han estat mai infal•libles, especialment quan les publica un diari amb clara tendència partidista. De fet no seria la primera vegada que un rotatiu afí al PP publicava una enquesta elaborada per aquest partit. En tot cas, destaca el fet que els resultats de la primera enquesta posterior a l’anunci de la coalició entre PSOE i ExC donin un resultat tan ajustat.
Segons les dades d’aquesta enquesta, a Eivissa el PP cau uns 4 punts i l’esquerra junta en puja 7 sobre els resultats de l’any 2003. El diari destaca que la caiguda del PP no és gaire gran a pesar de la gran contestació social de la seua gestió. El que és notable però és que els 13 punts d’avantatge que va treure el PP s’haurien convertit en només 2, una diferència que no és estadísticament significativa. Això garantiria la pèrdua d’un diputat al Parlament al PP i posa el Consell a l’abast de l’esquerra. Amb el nou Estatut, el Consell d’Eivissa és automàticament pel partit que treu més vots.

A pesar dels esforços invertits en la promoció de l’acte, la presentació de Virtudes Marí com a candidata a l’alcaldia de Vila no va reunir ni 500 persones. El PP havia inundat la ciutat de propaganda casa per casa i havia fet moltíssimes trucades convidant gent personalment. Amb tot no varen ser capaços de reunir més que la meitat de públic que a la presentació d’Antoni Marí com a candidat de Sant Joan. Encara que potser el fet de no anar casa per casa a buscar la gent com fan als pobles és un factor que expliqui la menor assistència de l’acte a la capital eivissenca.
El míting es va celebrar dissabte i va comptar amb la presència de Jaume Matas, que va aprofitar per a mostrar-se orgullós de les impactants carreteres que està construint el seu Govern. Marí va donar pistes de com serà la seua campanya: negativa i enganyosa. Segons ella Vila és “cutre” i tot va malament i no es fa res, per culpa de l’Ajuntament. No va admetre cap responsabilitat dels governs del seu partit (Consell i Govern) que no inverteixen quasi res a Vila i bloquegen les iniciatives de l’equip de govern municipal.

Ho ha tornat a fer. Carlos Salinas, el secretari general de l’agrupació socialista de Santa Eulària, ha boicotejat l’elecció del candidat a l’alcaldia per a acabar posant una persona de la seua confiança. Fa quatre anys ho va fer per a posar-s’hi ell mateix. El PSOE havia parlat amb un parell de persones disposades a encapçalar la llista, entre les quals hi havia Carme Ferrer Camacho, última candidata socialista al Senat. Salinas s’ha encarregat de fer el necessari per a desanimar o fer impossible l’acceptació de la candidatura per part d’aquestes persones.
La sorpresa es va donar ahir a la nit quan l’assemblea municipal va aprovar la candidatura d’un autèntic desconegut, encara que amb un significatiu vot de càstig en una agrupació que es creia controlada fèrriament pel mateix Carlos Salinas. La decisió suposa un nou repte per a la gestora del PSOE, que sempre ha apostat per una candidatura forta i renovada a Santa Eulària, un dels municipis on el partit treu pitjors resultats. El nom del candidat proposat, José Luis Pardo, no sona ni als més informats sobre la política local. Un fet destacable si es té en compte que va ser el número 3 de la candidatura que encapçalà Salinas a les últimes eleccions i que, segons sembla, ha cobrat el seu sou de regidor durant quatre anys.