Eivissa Confidencial

Tal i com va anunciar Eivissa Confidencial, el jutge s’ha decantat finalment per fer imputacions en el cas de les suposades comissions denunciades per Roque López. Per tal d’aclarir el que es diu a les cintes, i suposam que també ratificat per l’exsecretari davant el jutge, hauran de declarar el constructor i l’exregidor de Vila Pedro Campillo. De moment, cap càrrec electe de la coalició PSOE+ExC malgrat el que es venia anunciant i que el mateix López ha intentat incriminar-los. Campillo és un dels regidors que va ser exclòs amb la forta renovació que es va fer de les llistes. Els canals mediàtics de la dreta no podien amagar ahir la seua decepció pel fet que cap polític en actiu de l’esquerra agi de desfilar pel jutjats a curt termini. De fet, determinat diari especula amb la possibilitat que el nou alcalde de Sant Josep pugui ser imputat, sense dissimular la decepció per no poder publicar-ho com a notícia. El jutge també crida a declarar dos testimonis i es dóna per fet que molt probablement hi haurà més persones que hauran d’anar a explicar el que saben de tot l’afer.

Fa prou dies que se’n parla que la notícia comença a estar cremada, però la realitat política és aquesta. Els partits duen setmanes donant voltes a la representació eivissenca al nou Govern i encara no han aclarit res o molt poca cosa. Els rumors van i vénen, però sembla que la decisió encara està del tot oberta. Les propostes de noms i possibles conselleries han anat canviant constantment, de tal forma que fins que Antich no constitueixi el Govern pareix que no es podrà donar res per fet. De les poques coses que pareix que s’imposen és que tenen preferència les dones, perquè es voldria arribar a la paritat. Això exclouria molts dels noms que fins ara s’han comentat i en revaloritzaria altres que ja s’havien descartat. És el cas de Pilar Costa, en principi disposada a entrar a l’equip de Xico Tarrés. A l’expresidenta del Consell curiosament la reclamen amb insistència des de Mallorca, perquè tots coincideixen a dir que té el perfil ideal. Des d’Eivissa es donava per fet que la seua incorporació al Consell estava tancada però sembla que tothom veuria amb bons ulls que finalment fos consellera del Govern. La mateixa incertesa es dóna amb la cartera que correspondrà a Eivissa. Durant dies s’ha dit que seria Interior però ara es torna a dir que pot ser qualsevol de les que corresponen al PSOE.

Abel Matutes està completament desaparegut des que va perdre la seua aposta electoral. Els nombrosos escàndols en què està ficat i la culpa que alguns al PP li atribueixen en la derrota segurament aconsellen que no surti gaire a la llum pública. Una altra de les hipòtesis, sense cap evidència que la confirmi, és que es podria estar dedicant a importants reorganitzacions de les seues empreses. Aquesta idea seria coherent amb el fet que els nous executius progressistes, municipals, insular i autonòmic, no estan gaire disposats a afavorir els seus negocis en macroprojectes com ports esportius i camps de golf. En aquest context es dóna la situació ideal per a la proliferació de rumors sobre suposades vendes per part de Matutes d’importants empreses o propietats del grup. Es diu que podria estar negociant o haver dut a terme vendes d’hotels o fins i tot dels terrenys on volia construir el camp de golf de l’autopista. En aquest moment no són més que rumors, encara que si hi ha res de cert és qüestió de temps que se sàpiga. D’altra banda, les empreses de l’exconsellera de Vies i Obres i número 2 del PP sembla que ara han descobert conflictes d’interès amb el Govern per les autopistes.

Guanyar unes eleccions sol tenir un efecte balsàmic. Molts de debats i conflictes, tant interns dels partits com entre partits, queden aparcats o superats. Un d’aquests temes és la crisi del PSOE, que pareix que va deixar d’existir el dia 27, amb la rotunda victòria de Vila i les menys esperades victòries al Consell i Sant Josep. No obstant, com s’encarreguen de recordar alguns militants, el partit segueix dirigit per una gestora i encara no s’ha previst la data per a triar democràticament les noves direccions de la capital eivissenca i insular. Tots els conflictes generats per Roque López i els seus afins semblen ara molt llunyans però els seus efectes a l’estructura del partit encara perduren. Evidentment el temps i els resultats electorals s’han posat clarament al costat d’un dels bàndols, però els comptes pendents segueixen existint i encara que sense el vent a favor hi haurà qui encara qüestionarà les formes com es varen triar els candidats i, especialment, voldrà participar en la lluita interna per controlar la formació socialista.

L’any passat l’informe anual de Greenpeace sobre la destrucció de la costa feia referència a la proliferació de projectes de ports esportius a l’illa d’Eivissa. Enguany les referències no desapareixen, perquè no se sap de cap projecte que hagi estat retirat. La novetat de l’informe del 2007 és la referència als 5 camps de golf que preveia construir el PP a Sant Josep, Sant Antoni i Sant Joan. Greenpeace destaca que les Illes Balears són la comunitat on més territori s’ha destruït als últims 10 anys i relaciona múltiples amenaces concretes sobre la costa illenca. També parlen de les irregularitats comeses per l’exarquitecte municipal de Sant Josep i de les imputacions de dos alcaldes del PP en exercici (avui ja exalcaldes, un d’ells per decisió dels electors), així com des vessaments d’aigües residuals a les platges pel mal funcionament de les depuradores.

El balanç de legislatura de Joan Marí Tur, Botja, com a conseller de Patrimoni ha tengut com era d’esperar el seu toc personal. Segons sembla del que està més orgullós de la seua gestió és de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Per a poder dir això va haver de fer balanç de tota la seua trajectòria al Consell, perquè aquesta legislatura aquesta obra no depenia del seu departament. És la mateixa enciclopèdia que queda en evidència per dedicar-li el mateix espai a Botja que a Abel Matutes, i molt més que a l’expresident Antoni Marí Calbet. No només això. Per a omplir tal quantitat d’espai sense haver fet els “mèrits” s’atribueix coses que no ha arribat a fer. Un d’ells, la rehabilitació del Pereira, que segons ell és el tema que li ha quedat pendent malgrat que l’Enciclopèdia ja li atribueix com si l’hagués fet. Tampoc s’ha dut a terme la recuperació de la Comandància o de l’església de Sant Francesc, altres dels mèrits de la seua biografia. No sabem què se sol fer en aquests casos per a corregir defectes d’aquest tipus, perquè no és habitual que s’incloguin futuribles a les obres històriques.

L’acord per al nou Govern Balear (llegiu aquí el text sencer) contempla les principals mesures pactades entre PSOE i Eivissa pel Canvi per a concórrer a les eleccions conjuntament. Destaquen les limitacions als camps de golf i els ports esportius. En ambdós casos es preveuen canvis legals per a evitar que proliferin els projectes com fins ara. En el cas específic d’Eivissa, es contempla derogar la llei de mesures urbanístiques especials, que permetia al PTI aprovat pel PP saltar-se diverses lleis. També hi entra l’auditoria de les autovies, el trasllat de la depuradora fora de l’ANEI o completar el catàleg de zones humides protegides (on podria incloure’s Ses Feixes). A més, hi ha les propostes de crear una nova biblioteca insular o un centre d’artesania. En canvi, no hi ha propostes concretes per a Formentera, excepte les genèriques que es refereixen al desenvolupament del nou Consell i dotació del nou hospital que ja està en funcionamet. Resta per aclarir quina serà la participació eivissenca al Govern, i particularment la que hi pugui tenir Eivissa pel Canvi.

Llegim avui que Joan Marí Tur, Botja, no renuncia a ser diputat aquesta legislatura. A pesar que demà es constitueix el Parlament i ell no hi serà, encara no ha tirat la tovallola. Botja era el número 7 d’una candidatura en què només els 6 primers varen resultar elegits. Tot sembla indicar que en cas d’haver guanyat el PP estaven previstes renúncies entre els electes per tal de permetre que fos diputat, ja que era molt difícil que sortís directament. Diuen les males llengües que Marí Tur li ha demanat ja a tots els possibles candidats a renunciar que ho facin per a què ell pugui entrar. De moment tots li donen carabasses, entre d’altres coses perquè els que tenen la menjadora assegurada si renuncien són la minoria. De fet, alguns dels consellers de l’oposició no tenen garantit cobrar més que uns centenars d’euros al mes. I el PP fins ara, havent perdut pràcticament totes les institucions importants, només té possibilitat de recol·locar gent a Calvià. L’alcalde d’aquesta ciutat ha creat 40 places d’assessor. Més d’un es pregunta si algun ajuntament del PP voldrà seguir les seues passes aquí a Eivissa.

Un dels destacats de la presa de possessió de Josep Marí Ribas, Agustinet, com a alcalde de Sant Josep va ser la constatació que al seu despatx no hi havia ordinador. Hi havia poca cosa més que una trituradora de paper. El nou alcalde, decidit a superar una situació impròpia del segle XXI, òbviament va demanar un ordinador per a posar-se a treballar. Sembla que aquesta decisió i la publicitat que va tenir no han agradat als escuders de l’exalcalde. La resposta de la portaveu del PP, Encarna Castro, ha vengut a través de (carta al director a un diari). La flamant nova líder de l’oposició josepina es pregunta irònicament per què deu voler Agustinet un ordinador, com si no sabés per què serveix, per a acabar suggerint que potser vol baixar-se música i pel·lícules d’internet. El gran nivell de la carta té mig municipi partint-se de riure des que dissabte va sortir a la llum. Sens dubte un inici brillant de la nova oposició municipal de Sant Josep.

És innegable que el PP és el partit amb més representació al Parlament, i que va ser la força més votada a totes les illes de l’arxipèlag. A més, crida l’atenció que en tots els casos les llistes populars al Parlament varen treure més sufragis que les dels Consells. Només d’aquesta manera s’explica que 3 dels 4 consells tenguin majories absolutes d’esquerres malgrat els bons resultats del PP en número de diputats. A pesar d’aquestos bons resultats, la política de terra cremada de Jaume Matas li ha costat molt car.
Sense majoria absoluta i sense aliats, els PP queda completament fora de les principals institucions illenques. Els dos únics nuclis de poder rellevants seran els ajuntaments de Calvià (que ja es prepara per posar en nòmina una important quantitat de polítics professionals que s’han quedat sense càrrec) i Inca. Les conseqüències internes per al partit s’han fet esperar menys del que estava previst. Matas abandona el vaixell i el deixa en una profunda crisi. El fins ara president ni tan sols es preocupa de deixar lligada una successió tranquil·la i condemna el PP a lluites de poder que a partir d’ara no faran més que intensificar-se. Pel que sembla, és qüestió de temps que la crisi arribi a Eivissa amb totes les conseqüències.