Encara ara, expropiats de primera i de segona

En tot el procés de construcció de les autopistes s’han vengut detectant sospitoses diferències de tracte entre expropiats. No ens referim només al fet que Matutes hagi cobrat a preu d’urbà terrenys que no ho són, que ja és prou tracte diferencial. També s’han notat diferències a l’hora de respectar més o menys els béns expropiats, donar facilitats d’accés i de trànsit mentre duren les obres o reconstruir elements expropiats. Potser l’exemple més visual és la reconstrucció (fotografia) de la portalada de la finca de Sant Rafel situada just al costat del túnel. No fa falta dir que aquesta finca és la més beneficiada per la construcció del túnel, ja que una vegada cobert recupera bona part de l’extensió expropiada. També es pot veure que les parets i la barrera d’entrada tenen totes les facilitats per a integrar-se al projecte, que dóna accés directe als propietaris a la nova rotonda de dalt el túnel. No sabem si tot això ho fa la constructora o els propietaris, però el més probable és que ho paguem entre tots.

Obres de reconstrucció de l’accés a una finca privada

 

Es busquen eivissencs per a càrrecs a Palma

La política té aquestes coses. Alguns càrrecs són molt atractius i tothom es baralla per quedar-se’ls i altres no els vol pràcticament ningú. Actualment, quan es parla de la composició del nou Govern de Palma tota la discussió se centra en el conseller o consellera d’Eivissa. No es parla però de la quota de directors generals, que segons diuen seran 60. Pel que sabem la representació de les Pitiüses entre aquests càrrecs de segon nivell sempre ha estat molt per davall el que proporcionalment correspondria. De fet, en els successius governs ni tan sols el conseller eivissenc tenia directors generals de la mateixa procedència. La dedicació dels càrrecs d’aquest tipus, que obliguen a viure a Mallorca, fa que molts no els vulguin a pesar que estan ben pagats (uns 53.000 euros cada any). Amb el Govern que comença a constituir-se avui amb el debat d’investidura pareix que no serà diferent. Pel que sabem algunes persones han desestimat ja ofertes per a formar part del nou executiu, una de les quals podria ser Pilar Costa (si bé molta gent dóna per fet que serà consellera d’Antich), perquè no estan disposades a traslladar-se tota la setmana a Palma. Amb els directors generals, per tant, és previsible que passi el mateix: els eivissencs tornaran a estar infrarepresentats.

 

Albert Prats i Stella, el traspàs més morbós

Si es confirmen les informacions periodístiques, el líder d’Eivissa pel Canvi, Albert Prats, serà el conseller de Mobilitat i com a tal substituirà la filla d’Abel Matutes en la gestió de les carreteres. Pere Palau i l’equip de govern del PP, que ahir feien la seua última compareixença pública, s’han compromès a fer un traspàs de poders modèlic. Aquest traspàs, se suposa que inclourà una reunió entre el conseller sortint i el conseller entrant, encara que pot ser amb foto o sense. D’aquestes trobades, la més curiosa (per dir alguna cosa) sens dubte serà de la de Prats i Matutes, que no sabem si s’han vist mai cara a cara. L’exdirigent de la Plataforma Antiautopistes i l’encara consellera de Vies i Obres tenen comptes pendents als jutjats pels insults i acusacions que Stella i la seua família han dirigit contra Prats. En principi el membre d’ExC tendrà la resposabilitat de decidir sobre moltes de les qüestions que Stella Matutes deixa damunt la taula, encara que la revisió de les autopistes i els possibles canvis que s’hagin de fer seran competència directa del Govern Balear. La conselleria d’Obres Públiques d’aquest executiu en principi estarà en mans d’un membre del PSOE.

 

Vicent Marí puja els sous a compte de Vila

En els dies posteriors a les eleccions, el nou alcalde de Santa Eulària va dir que volia que els membres del seu equip de govern tenguessin un sou digne. Alguns d’ells, provinents del sector privat, probablement li havien demanat bones contrapartides per a anar a la seua llista. Per a poder-ho fer sense problemes, Vicent Marí va optar per consensuar les retribucions dels nous electes amb l’equip de govern progressista de Vila, amb l’argument que es tracta dels dos municipis més grans. D’aquesta manera Marí cobrarà el mateix que Lurdes Costa, i els seus regidors el mateix que els regidors de Vila. Però no se li pot negar al nou alcalde del PP que ho ha sabut vendre bé. Costa va haver de veure titulars de portada amb el seu sou, i una notícia que seguia insistint sobre la seua nòmina el mateix dia que l’Ajuntament de Santa Eulària havia decidit igualar-se amb Vila. Moltes notícies i comentaris, incloses les habituals crítiques, sobre Vila per una decisió compartida (quan no directament inspirada) per Santa Eulària. Aquests últims ho han fet millor: s’han pujat el sou igual però el preu polític, si n’hi ha, el paga Vila i l’esquerra.

 

Sospitós augment del pessimisme turístic

Durant la campanya electoral, Xico Tarrés va arribar a dir que si guanyava i l’endemà no hi havia turistes perquè feia mal temps ja li donarien la culpa. Era la seua manera de dir que no confiava en un sector turístic que es dedicàs a alabar la seua gestió i a transmetre optimisme en cas d’un canvi de govern. L’afirmació del president electe podia ser una mica exagerada però hi ha algunes dades que no es poden negar objectivament. La quantitat de notícies i declaracions pessimistes sobre el turisme que han sortit des de les eleccions és sorprenentment alta. Els inicis de temporada solen ser així, però la situació aquest any contrasta molt amb la de l’any passat. El 2006 des dels governs del PP es va començar la temporada dient que seria tot fantàstic i que aniria molt bé, i el balanç va acabar sent només marginalment millor que altres anys. El més habitual solen ser les queixes inicals per a acabar amb el discurs del “hem salvat la temporada”. Per a acabar d’enrarir la situació hi ha la sorprenent amenaça de bomba que s’ha produït aquest cap de setmana a l’aeroport. El fet de ser en cap de setmana punta de la temporada i coincidir amb els atemptats d’Anglaterra i Escòcia ha donat molta difusió a l’incident d’Eivissa. No es descarten, per això, efectes sobre el mercat turístic.

 

No imputen cap càrrec socialista pel cas Roque

Tal i com va anunciar Eivissa Confidencial, el jutge s’ha decantat finalment per fer imputacions en el cas de les suposades comissions denunciades per Roque López. Per tal d’aclarir el que es diu a les cintes, i suposam que també ratificat per l’exsecretari davant el jutge, hauran de declarar el constructor i l’exregidor de Vila Pedro Campillo. De moment, cap càrrec electe de la coalició PSOE+ExC malgrat el que es venia anunciant i que el mateix López ha intentat incriminar-los. Campillo és un dels regidors que va ser exclòs amb la forta renovació que es va fer de les llistes. Els canals mediàtics de la dreta no podien amagar ahir la seua decepció pel fet que cap polític en actiu de l’esquerra agi de desfilar pel jutjats a curt termini. De fet, determinat diari especula amb la possibilitat que el nou alcalde de Sant Josep pugui ser imputat, sense dissimular la decepció per no poder publicar-ho com a notícia. El jutge també crida a declarar dos testimonis i es dóna per fet que molt probablement hi haurà més persones que hauran d’anar a explicar el que saben de tot l’afer.

 

El lloc d’Eivissa al Govern, més obert que mai

Fa prou dies que se’n parla que la notícia comença a estar cremada, però la realitat política és aquesta. Els partits duen setmanes donant voltes a la representació eivissenca al nou Govern i encara no han aclarit res o molt poca cosa. Els rumors van i vénen, però sembla que la decisió encara està del tot oberta. Les propostes de noms i possibles conselleries han anat canviant constantment, de tal forma que fins que Antich no constitueixi el Govern pareix que no es podrà donar res per fet. De les poques coses que pareix que s’imposen és que tenen preferència les dones, perquè es voldria arribar a la paritat. Això exclouria molts dels noms que fins ara s’han comentat i en revaloritzaria altres que ja s’havien descartat. És el cas de Pilar Costa, en principi disposada a entrar a l’equip de Xico Tarrés. A l’expresidenta del Consell curiosament la reclamen amb insistència des de Mallorca, perquè tots coincideixen a dir que té el perfil ideal. Des d’Eivissa es donava per fet que la seua incorporació al Consell estava tancada però sembla que tothom veuria amb bons ulls que finalment fos consellera del Govern. La mateixa incertesa es dóna amb la cartera que correspondrà a Eivissa. Durant dies s’ha dit que seria Interior però ara es torna a dir que pot ser qualsevol de les que corresponen al PSOE.

 

S’estenen els rumors de grans vendes de Matutes

Abel Matutes està completament desaparegut des que va perdre la seua aposta electoral. Els nombrosos escàndols en què està ficat i la culpa que alguns al PP li atribueixen en la derrota segurament aconsellen que no surti gaire a la llum pública. Una altra de les hipòtesis, sense cap evidència que la confirmi, és que es podria estar dedicant a importants reorganitzacions de les seues empreses. Aquesta idea seria coherent amb el fet que els nous executius progressistes, municipals, insular i autonòmic, no estan gaire disposats a afavorir els seus negocis en macroprojectes com ports esportius i camps de golf. En aquest context es dóna la situació ideal per a la proliferació de rumors sobre suposades vendes per part de Matutes d’importants empreses o propietats del grup. Es diu que podria estar negociant o haver dut a terme vendes d’hotels o fins i tot dels terrenys on volia construir el camp de golf de l’autopista. En aquest moment no són més que rumors, encara que si hi ha res de cert és qüestió de temps que se sàpiga. D’altra banda, les empreses de l’exconsellera de Vies i Obres i número 2 del PP sembla que ara han descobert conflictes d’interès amb el Govern per les autopistes.

 

Comptes pendents del PSOE amb la seua crisi

Guanyar unes eleccions sol tenir un efecte balsàmic. Molts de debats i conflictes, tant interns dels partits com entre partits, queden aparcats o superats. Un d’aquests temes és la crisi del PSOE, que pareix que va deixar d’existir el dia 27, amb la rotunda victòria de Vila i les menys esperades victòries al Consell i Sant Josep. No obstant, com s’encarreguen de recordar alguns militants, el partit segueix dirigit per una gestora i encara no s’ha previst la data per a triar democràticament les noves direccions de la capital eivissenca i insular. Tots els conflictes generats per Roque López i els seus afins semblen ara molt llunyans però els seus efectes a l’estructura del partit encara perduren. Evidentment el temps i els resultats electorals s’han posat clarament al costat d’un dels bàndols, però els comptes pendents segueixen existint i encara que sense el vent a favor hi haurà qui encara qüestionarà les formes com es varen triar els candidats i, especialment, voldrà participar en la lluita interna per controlar la formació socialista.

 

Els camps de golf entren a l’informe Greenpeace

L’any passat l’informe anual de Greenpeace sobre la destrucció de la costa feia referència a la proliferació de projectes de ports esportius a l’illa d’Eivissa. Enguany les referències no desapareixen, perquè no se sap de cap projecte que hagi estat retirat. La novetat de l’informe del 2007 és la referència als 5 camps de golf que preveia construir el PP a Sant Josep, Sant Antoni i Sant Joan. Greenpeace destaca que les Illes Balears són la comunitat on més territori s’ha destruït als últims 10 anys i relaciona múltiples amenaces concretes sobre la costa illenca. També parlen de les irregularitats comeses per l’exarquitecte municipal de Sant Josep i de les imputacions de dos alcaldes del PP en exercici (avui ja exalcaldes, un d’ells per decisió dels electors), així com des vessaments d’aigües residuals a les platges pel mal funcionament de les depuradores.